El llibre “La Tercera Revolución Industrial” és el millor antidepressiu per a tots aquells que fa anys que treballem o reivindiquem les energies renovables en aquest país. Ara estem atònits davant la política de desballestament d’un sector que per un període brevíssim (l’any 2008) havia estat un referent a tot el món. Els governs de Madrid (primer Zapatero i llavors Rajoy), totalment còmplices amb l’oligopoli energètic contaminant, van decidir avortar en sec el creixement i l’expansió de les energies renovables a Espanya. Estem deprimits, i amb raó. Però també tenim molts motius per a l’esperança, i per seguir lluitant. Això és el que explica aquest llibre.
Jeremy Rifkin és assessor de la UE i de diversos caps de d’Estat de tot el món. També assessora ajuntaments, on explica el que exposa en aquest llibre: la Tercera Revolució Industrial (TRI), els seus pilars fonamentals i com dur-los a terme. Hi ha un moment del llibre en que Jeremy Rifkin conversa amb Aurora Geis, la responsable de l’empresa muncipal de generació i distribució d’electricitat de la ciutat nortamericana de San Antonio (Texas). Era el 2008 i l’Aurora era una entusiasta del que havia explicat Rifkin sobre la TRI, però veia que el seu equip no estava convençut i era escèptic. Rifkin li va proposar:
“Aurora, tengo una idea. Déjame que te muestre el futuro. La Tercera Revolución Industrial ya existe. Diles a los miembros de tu consejo de administración que preparen sus pasaportes y sus maletas y que reserven unos pocos días en su agenda para volar a España, donde mi director de actividades para Europa les acompañará y les guiará en una gira por el país. Allí conocerán a ejecutivos de las más destacadas compañías de la TRI, visitarán instalaciones punteras de energía solar y eólica,recorrerán edificios de cero emisiones y parques tecnológicos de la TRI”.
Sí, senyores i senyors: llavors érem tot un referent! També explica com després Zapatero va canviar dràsticament aquesta política. Rajoy ha seguit la mateixa política anti-renovables. I així ens va, que quan anem a la fira de referència del sector (com la ‘Intersolar’ de Munich) i ens pregunten de quin pais som i els dius que d’Espanya, no poden evitar posar cara de compassió, donar-te copets a l’esquena i dir-te “em sap molt de greu”.
Però Jeremy Rifkin t’agafa del braç i et diu: vine, aixeca el cap, i anem allà dalt d’aquella muntanya, des d’on veuràs el teu sector a nivell global, a tot el món. I llavors veus les coses en el seu context, espaial i temporal. I veus que la situació actual no és més que una tempesta que travessa el vaixell, i que la superarem. Perquè la TRI és inevitable, i el camí que hem de seguir, tot i la resistència d’uns pocs poderosos.
La Primera Revolució Industrial va esclatar al segle XIX, amb el carbó com a principal font d’energia. La Segona Revolució Industrial es va produir al segle XX, amb el petroli com a principal font d’energial. I el segle XXI està cridat a ser el de la Tercera Revolució Industrial, amb les energies renovables com a principal motor. Els motius que estan provocant això són varis, però principalment dos: un primer motiu econòmic. L’escassetat cada vegada major dels combustibles fòssils en fa incrementar el preu, fet que provoca també l’encariment dels aliments (que necessiten maquinària pesada moguda amb gasolina), el transport i molts altres materials i components que depenen directament del petroli.
El segon motiu és el canvi climàtic: només deixant de cremar combustibles fòssils podrem reduir l’emissió dels gasos contaminants que el provoquen. I les energies renovables permetran d’una banda ser un motor econòmic de creació de llocs de treball, i d’altra permetrà substituir el parc actual de generació d’energia contaminant.
El segon motiu és el canvi climàtic: només deixant de cremar combustibles fòssils podrem reduir l’emissió dels gasos contaminants que el provoquen. I les energies renovables permetran d’una banda ser un motor econòmic de creació de llocs de treball, i d’altra permetrà substituir el parc actual de generació d’energia contaminant.
I no només parla de les energies renovables, també de com internet i les tecnologies de la informació estan canviant el nostre món i el sistema productiu. Com des de la base (ell ho anomena el “poder lateral”), ens estem organitzant i col·laborant, en una economia més distribuïda. Parla d’educació, de canviar el sistema educatiu perquè ens faci ser una societat distribuïda i col·laborativa, més imaginativa i dinàmica, i no simples treballadors que rebem instruccions del nostre cap.
En definitiva, que tenim molta feina per endavant. Tota una revolució! I podem participar-hi de moltes maneres: amb el nostre vot en aquells partits que la prediquin, o amb simples gestos com: canviant de comercialitzadora (ara tenim alternatives, com SomEnergia, Holaluz o Goiener), comprant productes locals, instal·lant panells solars per autoconsum, o plantant un hort al pati o balcó de casa nostra.
A reveure,
