Subvencions i ajudes de plaques solars

Sí. Tots dos incentius funcionen per vies completament independents, un és fiscal (IRPF) i l’altre és un mecanisme de mercat energètic, de manera que no es trepitgen ni es limiten mútuament.

Quan fas una actuació integral, com instal·lar plaques solars i substituir una caldera de gas per aerotèrmia, pots accedir alhora a la deducció del 40% o 60% a la declaració de la renda i, en paral·lel, generar CAEs pel canvi de sistema tèrmic.

Has de superar el 30% de reducció del consum d’energia primària no renovable, que s’acredita obligatòriament amb un Certificat d’Eficiència Energètica (CEE) abans i després de les obres. També s’accedeix als trams màxims si el certificat posterior acredita una qualificació energètica A o B. A la pràctica, instal·lar només plaques solars sol situar-se en el tram del 20%. Per saltar als trams superiors, les vies més efectives són:

• Fotovoltaica + aerotèrmia: substituir una caldera de gas per aerotèrmia i combinar-ho amb plaques és l’actuació que més garanties dona de superar el 30% d’estalvi. A més, el canvi de sistema tèrmic genera CAEs.
• Si ja tens calefacció 100% elèctrica: en aquest cas, instal·lar plaques solars sol ser suficient per assolir la reducció exigida i accedir a la deducció màxima sense necessitat d’actuacions addicionals.
• Afegir un punt de recàrrega de vehicle elèctric: aporta una deducció addicional del 15% completament independent de la resta, fins a un màxim de 4.000 € de base deduïble.

La restricció és molt concreta i afecta exclusivament les deduccions de l’IRPF entre si: la deducció del 10-20% per instal·lar autoconsum fotovoltaic no és acumulable amb les deduccions del 20%, 40% o 60% per rehabilitació energètica. Has de triar una de les dues vies per la mateixa actuació.

La decisió de quina via és més favorable depèn del teu cas concret: el tipus d’habitatge, la qualificació energètica actual i les actuacions previstes. Per això sempre recomanem fer l’anàlisi abans d’iniciar cap obra.

Completament. El RDL 7/2026 habilita els ajuntaments a aplicar bonificacions de fins al 50% sobre l’IBI i reduccions de fins al 95% sobre l’ICIO per a instal·lacions de renovables, i no existeix cap restricció legal que impedeixi acumular-les amb les deduccions estatals de l’IRPF i els CAEs.

En termes pràctics, una mateixa instal·lació pot beneficiar-se simultàniament de quatre incentius: la deducció de l’IRPF, el descompte per CAEs, la bonificació anual de l’IBI i la reducció de l’ICIO en el moment de l’obra. Cadascun actua per una via diferent i en moments temporals distincts, cosa que fa que la combinació sigui legal, habitual i recomanable.

Sí, i és el punt que més errors genera en la pràctica. Per accedir a les deduccions del 40% i el 60%, el certificat d’eficiència energètica inicial ha d’estar emès abans d’iniciar qualsevol actuació. Les factures de la instal·lació han de ser posteriors a l’emissió d’aquest primer certificat. Saltar-se aquest ordre — fer les obres primer i demanar el certificat després — implica perdre el dret a la deducció. Per a la deducció del 10-20% per fotovoltaica, en canvi, no cal certificat energètic, però la instal·lació ha d’estar correctament legalitzada i disposar del “butlletí elèctric” o CIE (Certificat d’Instal·lació Elèctrica).

Les deduccions per rehabilitació energètica tenen un límit anual de base deduïble de 5.000 € per titular. Si la inversió és superior, l’excedent no es perd: es pot traslladar als exercicis fiscals següents amb el mateix límit anual, fins a un màxim de 15.000 € acumulats per titular al llarg de diversos anys. Això és especialment rellevant en projectes grans o quan hi ha dos titulars, ja que cada titular compta amb el seu propi límit de forma independent.